Avaluar el rendiment de degradació del paper d'envasat d'aliments respectuós amb el medi ambient requereix experiments estandarditzats que simulin entorns naturals. L'objectiu és provar la seva taxa de biodegradació, el grau de mineralització i la seguretat dels productes de degradació. Els mètodes estàndards internacionals com ISO i ASTM s'utilitzen habitualment per a l'avaluació científica.
Indicadors bàsics d'avaluació: determinació de la "veritable degradació" a partir de la "pseudo-protecció del medi ambient"
Taxa de biodegradació
Es refereix a la proporció de material convertit en diòxid de carboni, aigua i biomassa pels microorganismes.
Estàndard de compliment: en condicions de compostatge industrial (60 graus ± 2 graus), la taxa de degradació ha de ser superior o igual al 90% en 180 dies (segons ISO 14855-1).
Mineralització final
Això mesura el grau en què el carboni orgànic s'oxida completament a CO₂, reflectint la minuciositat de la degradació.
Calculat mesurant la quantitat de CO₂ alliberat, el grau de mineralització hauria d'arribar a més del 90% del del material de referència.
Grau de Desintegració
Això fa referència a la capacitat del material de trencar-se físicament en petits fragments durant el compostatge.
Requisit estàndard: després de 90 dies, el pes del residu que passa per un tamís de 2 mm ha de ser inferior o igual al 10% (EN 13432).
Valoració d'ecotoxicitat
El residu degradat no ha d'inhibir el creixement de les plantes ni alterar l'equilibri microbià del sòl.
Això normalment es verifica mitjançant la taxa de germinació de llavors (per exemple, per a la col, el rave) i les proves d'activitat de respiració del sòl.
